20 Jan El Tribunal Constitucional avala l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència – Quantes vegades puc faltar a la feina?
S’ha sol·licitat al Tribunal Constitucional que es pronunciï sobre la constitucionalitat de l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència que preveu la normativa actual. La part demandant en un procediment judicial entenia que aquest acomiadament vulnerava els drets fonamentals i, per tant, sol·licitava la seva nul·litat.
La sentència de Tribunal Constitucional de data 2019.10.16 ha avalat l’extinció d’un contracte laboral per causes objectives si hi ha un cert nombre de faltes d’assistència justificades en un període de temps determinat, tal com es preveu en la normativa actual.
Aquest tipus d’extinció contractual està prevista en l’article 52, apartat d), de l’Estatut de Treballadors, el qual estableix concretament que el contracte laboral pot extingir:
“(…) d) Per faltes d’assistència a la feina, fins i tot justificades però intermitents, que arribin al 20% de les jornades hàbils en dos mesos consecutius, sempre que el total de faltes d’assistència en els dotze mesos anteriors arribi al 5% de les jornades hàbils, o el 25% en quatre mesos discontinus dins d’un període de dotze mesos. (…) ”
Resumint de manera més simple, els requisits necessaris per a procedir amb un acomiadament objectiu són dos:
1.- Que en un termini de dos mesos consecutius, hi hagi faltes d’assistències justificades igual o superior al 20% dels dies laborables. En aquest context cal aclarir que les faltes d’assistència injustificades comporten un altre tipus d’acomiadament.
2.- Les faltes d’assistència en els dotze mesos anteriors siguin igual o superior al 5% dels dies laborables o, alternativament, siguin igual o superior al 25% en un període de quatre mesos discontinus dins d’un període de dotze mesos.
La qüestió sobre la constitucionalitat d’aquest precepte prové d’un Jutjat del Social de Barcelona en el marc d’un procediment judicial relatiu a un acomiadament d’una treballadora en virtut d’aquest article. La treballadora va sol·licitar la nul·litat de l’acomiadament per haver-se vulnerat els drets humans ja que l’article impugnat comportava una “evident amenaça de coacció cap al treballador malalt a dissuadir-lo de romandre en situació d’incapacitat temporal per por de ser acomiadat”.
No obstant això, el Tribunal Constitucional va confirmar en la seva sentència la constitucionalitat del precepte i va recordar que la causa de l’acomiadament no era el simple fet d’estar malalt, sinó la reiteració intermitent de el nombre de faltes d’assistència a la feina, justificades o no, que han tingut lloc en un determinat període de temps.
Entén el Tribunal Constitucional que aquest precepte legal pot suposar un límit al dret a la feina en la seva vessant d’estabilitat en l’ocupació, però l’acomiadament en aquests casos té “una finalitat legítima – evitar l’increment indegut dels costos que per a les empreses suposen les absències a la feina -, que troba fonament en la llibertat d’empresa i la defensa de la productivitat”. El Tribunal determina d’aquesta manera que el límit al dret a la feina es justifica per la llibertat d’empresa i la defensa de la productivitat.
Finalment, en la sentència també es recorda que acomiadar treballadors per superar un nombre de faltes d’assistència a la feina intermitents en un determinat període de temps “no comporta una actuació susceptible d’afectar la salut o recuperació del treballador afectat ni pot ser adoptada en el cas de malalties greus o de llarga durada “.
