L’Estat d’alarma i l’incompliment de contractes per força major.

L’Estat d’alarma i l’incompliment de contractes per força major.

El passat 14 de març de 2020 el govern espanyol va declarar l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, amb mesures dràstiques que inclouen restriccions generalitzades respecte a la lliure circulació.

Davant d’aquesta situació excepcional, és obvi que en els propers mesos es produiran incompliments massius de contractes en molts àmbits i sectors, de manera que les nostres empreses s’haurien de preparar per evitar reclamacions de responsabilitat i penalitzacions.

Com dèiem en el nostre article de la setmana passada, la situació excepcional ocasionada pel COVID-19 dóna lloc a moltes incògnites en l’àmbit contractual, que no tenen una resposta única ni definitiva.

A diferència de la realitat existent fins el 13 de març de 2020, i durant al menys els propers 15 dies naturals, tot apunta que les parts en determinats contractes podran ara exonerar-se de responsabilitat al·legant força major en aquells casos en què són les mesures extraordinàries imposades per les autoritats les que directament impedeixen el compliment del contracte. Pensem, per exemple, en un contracte de transport internacional que no es pot dur a terme pel tancament de fronteres, etc.

Sembla obvi que ens trobem davant d’una situació impredictible i inevitable que no és volguda per cap de les parts en el contracte.

No obstant això, no totes les situacions són tan clares, especialment en la mesura que el Reial Decret que declara l’estat d’alarma inclou un llistat d’activitats expressament suspeses, excepcionant d’aquesta suspensió només a determinats sectors que es consideren essencials i deixant en la indefinició a múltiples professionals i empreses.

Aquest fet, conjugat amb que el Reial Decret preveu com una de les excepcions a la limitació de la llibertat de circulació de les persones el desplaçament fins al lloc de treball, comporta que la decisió de continuar o no amb l’activitat empresarial i com dur-lo a terme recaigui, en moltes ocasions, en l’empresari.

En aquest escenari, no és tan evident l’exoneració de l’acompliment contractual al·legant força major, havent-se d’avaluar, cas per cas, en quina mesura les circumstàncies excepcionals han impedit el compliment de l’obligació assumida. Per exemple, en moltes ocasions sí que es pot implantar el sistema de teletreball.

Així mateix, és més que probable que els efectes d’aquestes restriccions es perllonguin més enllà de l’estricte termini en què aquestes estiguin vigents, en la mesura que, represa l’activitat, les empreses es trobin amb encàrrecs o prestacions pendents de finalitzar i, a la mateixa temps, davant de noves obligacions que no poden afrontar per tenir feina pendent.

Davant d’aquesta tessitura, i sense poder oferir una solució única per a tots els supòsits possibles, recomanem comunicar, si és el cas, als business partners, clients i proveïdors tan aviat com sigui possible la suspensió dels contractes per impossibilitat de desenvolupar l’activitat, informar d’aquelles afectacions que prevegem que puguin produir-se en el compliment dels contractes -com ara retards en el lliurament o esgotament de stocks- i, on fos possible, renegociar les condicions contractuals adaptant-les a la nova situació.

Si tens dubtes al respecte o precises ajuda per definir el teu pla d’actuació, pots contactar amb nosaltres a l’electrònic info@matp.es

Marinel-lo @ Partners
Marinel-lo @ Partners
comunicacion@matp.es