04 Oct El Tribunal Suprem posa fi a la discriminació fiscal en l’impost de successions i donacions
La sentència del Tribunal Suprem de 19 de febrer de 2018 ha dictaminat que l’impost de Successions i donacions és contradictori amb la normativa de la Unió Europa, puix que s’estableix un tracte fiscal diferent respecte als contribuents residents dins i fora de la Unió Europea i de l’Espai Econòmic Europeu. Aquesta sentència es basa fonamentalment en una anterior Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de l’any 2014 que ja va establir que l’impost de successions i donacions espanyol era contrari als principis i la normativa europea, atès que establia un tracte fiscal diferent entre els residents espanyols i els residents dins de la Unió Europea i de l’Espai Econòmic Europeu.
En la seva sentència de 19 de febrer de 2018, el Tribunal Suprem va establir que les disposicions relatives a l’impost de successions i donacions, segons les quals els contribuents residents en països no comunitaris (és a dir, residents anés de la Unió Europea (UE) i de l’Espai Econòmic Europeu (EEE)) queden subjectes a un tractament fiscal diferenciat a la resta de contribuents, són contraris a la legislació comunitària.
L’origen d’aquesta discriminació fiscal té el seu fonament en la diferent legislació existent en matèria de successions i donacions al territori Espanyol. Moltes comunitats autònomes han aprovat importants beneficis fiscals – fins i tot arribant a bonificacions fiscals del 99%. Per aplicar aquestes bonificacions, encara s’exigia que almenys el causant tingués la seva residència fiscal en el EEE. En cas contrari, aquesta normativa autonòmica no s’aplicava, per la qual cosa resultava aplicable la regulació estatal que compta amb una regulació molt més onerosa que l’autonòmica.
Ja en 2014 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la seva sentència de 3 de setembre de 2014 (C-127/12) va considerar discriminatòria a la normativa espanyola que, en general, solament permetia aplicar els desgravaments regionals als residents en territori nacional (inclosos els causants), no podent ser aplicat per part dels residents de la UE o del EEE, els quals es veien obligats a aplicar la normativa estatal. La conseqüència d’aquesta sentència va ser que l’Estat Español va haver de modificar la seva normativa reguladora de l’impost de successions i donacions per permetre aplicar també els incentius tributaris previstos en les respectives comunitats autònomes als tots residents (inclosos els causants) de la UE i del EEE, sempre que tinguessin algun punt de connexió amb la mateixa. Aquesta nova normativa, no obstant això, no va contemplar als residents de països no pertanyents a la UE i al EEE a pesar que ja des del Tractat de Maastricht de 1994 els efectes de la lliure circulació de capitals també s’estenen a dites residents.
El principi en el qual es basa el Tribunal Suprem en la present sentència no és un altre que el que ja es va valer el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la seva sentència de l’any 2014, és a dir, en el principi fonamental de la Unió Europea sobre la lliure circulació de capitals. D’aquesta manera el Tribunal Suprem reconeix el dret als contribuents no pertanyents a la UE i al EEE a aplicar també plenament els desgravaments regionals.
El cas jutjat tractava sobre la devolució de l’excés de gravamen en l’impost de successions i donacions a un contribuent resident fiscal a Canadà al que se li va impedir aplicar les bonificacions fiscals autonòmiques en l’herència. Aquesta decisió es recolza, entre altres arguments, en un altre cas tractat pel Tribual de Justícia de la Unió Europea que va declarar discriminatori el règim fiscal de la llei de successions a Alemanya (Tribunal de Justícia de la Unió Europea 2013, c-181/12) respecte als residents fiscals a Suïssa, ja que establia beneficis fiscals diferents en funció del lloc de residència dels subjectes implicats en la successió.
Conseqüències de la Sentència
La conseqüència més evident és que l’Estat Espanyol haurà d’adaptar novament la seva normativa reguladora de l’impost de successions i donacions per adequar-la a la sentència. cal assenyalar que la Comissió Europea va obrir el passat any 2017 una recerca sobre la possible restricció a la lliure circulació de capitals en aquests casos. Procediment investigador que pot concloure amb l’obertura d’un procediment d’infracció contra Espanya si el legislador espanyol continua dilatant la necessària modificació legislativa.
D’altra banda, al no haver-hi ja diferencia de tracte fiscal entre els residents a Espanya i els residents dins i fora de la UE i el EEE, la normativa sobre l’impost de successions i donacions s’aplica a tots per igual, podent beneficiar-se tots dels desgravaments fiscals que estableixen les comunitats autònomes, quan es compleixin els requisits generals establerts sobre aquest tema.
Finalment, aquesta sentència també obre la possible via als contribuents no pertanyents a la UE i al EEE que ja hagin pagat l’impost a exigir sobre la base de la sentència la devolució de les quantitats indegudament ingressades, juntament amb els interessos reportats o plantejar una reclamació per responsabilitat patrimonial de l’Estat. S’hauria d’analitzar cada cas concret per veure si existeix la possibilitat de reclamar i per quina via.
