La fi l’acomiadament per faltes d’assistència – La primera de moltes reformes laborals de el nou Govern

La fi l’acomiadament per faltes d’assistència – La primera de moltes reformes laborals de el nou Govern

Després de la confirmació per part del Tribunal Constitucional de la legalitat de l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència, el Govern, amb la finalitat de protegir els treballadors, ha derogat mitjançant Reial Decret-Llei l’article de l’Estatut dels Treballadors que preveia aquesta possibilitat. Segons el Govern es tracta de la primera de moltes reformes en l’àmbit laboral, que s’intentaran dur a terme en aquesta legislatura i que tindran un impacte important en l’economia nacional.

El Consell de Ministres ha aprovat aquest 18.02.2020 mitjançant el Reial Decret-Llei 4/2020 l’eliminació de l’art. 52 d) de l’Estatut dels Treballadors que permetia l’extinció d’un contracte laboral per causes objectives si hi ha un cert nombre de faltes d’assistència justificades en un període de temps determinat. Es tracta d’una qüestió de transcendència recent per la sentència 118/2019 de el Tribunal Constitucional de data 16.10.2019, així com per la sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea de data 18.01.2018 (assumpte Ruiz Conejero), en les quals es confirmava la legalitat d’aquest tipus d’acomiadament.

La supressió d’aquest precepte va ser impulsat pel Ministeri de Treball i Economia Social per tal de garantir els drets fonamentals de les persones treballadors, especialment les que pateixen una malaltia crònica o de llarga durada, pateixen una discapacitat o que es dediquen a la cura de persones dependents.

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, afirma que “hi havia i hi ha alarma social que ens acomiadessin quan justament estem més vulnerables (malalts)”, de manera que aquesta derogació no solament impedeix que treballadors siguin acomiadats sinó que comportarà que siguin protegits de manera especial.

A l’haver-se aprovat pel Govern mitjançant Reial Decret-Llei, perquè aquest pugui convertir-se en plenament vigent, s’haurà d’aprovar pel Parlament en un termini d’un mes. Davant d’aquesta situació poden donar-se els següents supòsits: el Reial decret llei pot ser convalidat i continuar amb la seva vigència o, per contra, ser derogat, tornant a la situació anterior a l’aprovació de la norma. En tot cas cal tenir en compte que, encara que es derogués la norma, els acomiadaments realitzats en base a aquesta nova normativa entre la seva aprovació i la seva derogació no són mai vàlids.

La ministra així mateix va afirmar que era la primera de moltes reformes en l’àmbit laboral, ja que més endavant s’abordaran altres qüestions com la contractació, l’acomiadament i, especialment, la subcontractació, que tindran un enorme impacte econòmic a tota mena de societats. Amb totes aquestes reformes es pretén realitzar una revisió profunda del conjunt de l’Estatut dels Treballadors per a “adaptar-lo a la S. XXI”.

Marinel-lo @ Partners
Marinel-lo @ Partners
comunicacion@matp.es